Teràpia a Terrassa

La teràpia psicològica a Terrassa en què m'he especialitzat s'enquadra dins del concepte de teràpia familiar sistèmica.

Aquesta teràpia es veu complementada mitjançant tècniques de relaxació i tècniques cognitiu-conductuals.

En què consisteix la teràpia familiar sistèmica? Exposant-ho d'una manera tan senzilla com sigui possible, el model sistèmic és sinònim de dos conceptes: interacció i comunicació. Aquests conceptes estan basats en la Pragmàtica de la Comunicació, en la Teoria General de Sistemes i en Conceptes Cibernètics.

No es considera la patologia com un conflicte de l'individu, sinó com una patologia de la relació. El punt de partida és el principi que tota conducta és comunicació.

La persona es troba inserida en un "sistema" sent els membres d'aquest sistema interdependents. Per tant, un canvi en un membre afecta tots els membres del sistema. El símptoma té valor de conducta comunicatiu, el símptoma és un fragment de conducta que exerceix efectes profunds sobre tots els que envolten el pacient; el símptoma compleix la funció de mantenir en equilibri el sistema. La teràpia va dirigida a intervenir activament al sistema per modificar les seqüències comunicatives defectuoses.

En els anteriors models de salut mental, la unitat de diagnòstic i tractament és l'individu; en el model interaccional o sistèmic, aquesta unitat és el sistema (diada, triada o més persones).

La teràpia familiar es basa a canviar la interacció entre els membres d'una família. Pretén canviar el mitjà relacional on viu una persona, no treure-la d'aquest mitjà i intentar canviar-la.

Així doncs, la teràpia familiar intenta modificar l'equilibri de la relació patogènica, entre els membres de la família, a fi de facilitar noves formes de relació.

Un símptoma de qualsevol membre de la família en un moment determinat es veu com a expressió d'un sistema familiar disfuncional. Per comprendre el símptoma cal comprendre no només el portador del símptoma, sinó també la família i el sistema familiar, ja que el símptoma compleix la funció de mantenir l'equilibri del sistema familiar. Es podria establir una regla empírica: quan el "perquè" d'un fragment de conducta és fosc, la pregunta "per a què" pot proporcionar una resposta vàlida.